En setembre de 1982, ECO S.A. (Estudios Comerciales i de Opinión S.A.) edità i ofertà als seus clients (al preu de 26.000 pessetes l'exemplar) el primer volum de l'ESTUDIO-MÚLTIPLE ECO NÚMERO 1 titulat Euskadi On vas? Per què? (Claus estructurals i dialèctiques de l'economia i la societat basques). Aquest primer volum tenia com a títol La Crisi de CINDU-Euskadi (Crisi econòmica, social i política d'una Ciutat INDUstrial anomenada Euskadi). Aquest volum tenia 518 pàgines i un Annex amb 137 tables estadístiques, moltes de les quals d'elaboració pròpia, 24 gràfics i 21 mapes.

En el fullet de presentació de l'estudi ECO S.A. afirmava que "ens complau subratllar que el seu ESTUDIO-MÚLTIPLE número 1 inclou la presentació d'alguns conceptes i eines heurístiques totalment noves, creació original del seu equip redactor: la constatació estadística i cartogràfica de la CONURBACIÓ BIL-DON, la trobada i delimitació de CINDU-EUSKADI (la ciutat industrial anomenada Euskadi), etc."

ECO S.A. pactà amb els autors de l'estudi, els sociòlegs bascos Justo de la Cueva i Margarita AIESTARÁN, que aquests conservarien la propietat intel.lectual del text, que en aquesta edició (per tal de facilitar la seua venda a Espania) no figuraria la seua autoria i que ECO S.A. suprimiria del text original la part o parts que no considerés convenients per a l'esmentada edició. El 5 de setembre de 1985, en Roda de Premsa celebrada a l'Institut de Promoció d'Estudis Socials (IPES) de Bilbao, els sociòlegs bascos van fer pública la seua autoria i van difondre una Repristinació del text que incloïa els passatges suprimits en l'edició d'ECO S.A.

L'índex complet, redactat de manera que serveix de resum o síntesi del text, és el següent:

NOTA IMPORTANT: Teniu en compte que sempre que aquí s'anomena Euskadi s'està designant Euskal Herria Sud, és a dir, només les quatre províncies d'Àlava, Biscaia, Guipúscoa i Navarra.

La Crisi de CINDU-Euskadi (Crisi econòmica, social i política d'una Ciutat INDUstrial anomenada Euskadi).

Volum 1
d'Euskadi On vas? Per què? (Claus estructurals i dialèctiques de l'economia i la societat basques).

PART PRIMERA: UN MITJÀ FÍSIC TRANSFORMAT I CONDICIONANT.

1. L'avantatge de començar pel mitjà físic: la facilitat de la comprensió de l'explicació.

2. L'avantatge del caràcter estratègic del condicionament del medi ambient.

3. L'avantatge de la rapidesa, intensitat i proximitat del procés d'urbanització.

4. 85 de cada 100 bascos viuen en ciutats (dos milions i quart el 1981).

5. El malson de Kevin Linch i el diagnòstic de Frank Lloid Wright.

6. En la conurbació BIL-DON (Bilbo-Donostia) s'amuntonen 92 de cada 100 biscains i guipuscoans.

7. La delimitació i el creixement de BIL-DON.

8. La conurbació BIL-DON el 1981 i un repàs retrospectiu segons els cens de 1930, 1950, 1960, 1970 i el padró de 1975.

9. El tamany de la població dels municipis de BIL-DON: en 1981 quaranta-dos municipis BIL-DON no arribaven a 10.000 habitants.

10. El cas del "corredor" de Llodio-Amurrio-Orduña.

11. Guernika i Luno. Única "illa" poblacional major de 10.000 habitants a Biscaia o Guipúscoa encara no fagocitada per BIL-DON.

12. 85 de cada 100 alavesos i 53 de cada 100 navarresos viuen en ciutats. El subsistema interior urbà basc.

13. Vitòria, campiona de l'Estat espanyol en creixement de la població.

14. L'àrea metropolitana de Pamplona i algunes ciutats navarres. Navarra és diferent però no tant.

15. Euskadi és una ciutat.

16. L'impressionant creixement de la població d'Euskadi: 900.000 bascos més en vint anys (1950-1970).

17. El número de bascos que viuen en municipis de més de deu mil habitants es multiplicà per vint des de 1900. En vint anys (1950-1970) augmentà gairebé un milió.

18. El 1900 solament un de cada quatre bascos vivia en un municipi urbà. El 1981 ho fan tres de cada quatre.

19. El 1981 un de cada dos bascos viuen en ciutats grans (amb més de 50.000 habitants).

El 1900 solament ho feien així menys d'un de cada deu.

20. La brusquedat i acceleració del creixement dels municipis urbans d'Euskadi.

21. Divuit municipis bascos amb més de mil habitants per quilòmetre quadrat el 1981. Set dels quals amb més de 5.000 habitants.

22. Tot discutint el concepte de municipi urbà.

23. El caràcter urbà de molts municipis bascos de 3.001 a 10.000 habitants. Urbans 90 de cada 100 bascos?

Capítol 3r.: UNA MASSIVA I ANÀRQUICA PROLIFERACIÓ D'EDIFICIS I BLOCS DE VIVENDES (LA TRANSFORMACIÓ-DESTRUCCIÓ DE L'ESPAI BASC).

24. En trenta anys (1950-1980) s'han construït a Euskadi dos vegades més vivendes que en tota la Història.

25. L'exemple d'un cas límit: Eibar i Ermua.

26. L'exemple de Santurce Antic.

27. La transformació-destrucció de l'espai basc.

28. Les carències i el dèficit de serveis públics i socials no són nous ni exclusius d'Euskadi.

29. Grans dèficits del Gran Bilbao: 92% dels parcs i jardins necessaris, 50% de l'equipament esportiu necessari, 37% del sociocultural, 32% del docent, 24% del sanitari, 23% de l'assistencial.

30. Gairebé trenta-set mil milions de pessetes suposava el dèficit d'equipaments socials a Euskadi el 1974. El 1980 una nova estimació el xifra en cinc-cents vint-i-cinc mil milions solament per a Guipúscoa i Biscaia.

Capítol 5è.: CONTAMINACIÓ I URBANITZACIÓ. LA DEGRADACIÓ DEL MEDI AMBIENT BASC.

32. La maldició de la configuració del terreny a la Ria de Bilbao.

33. L'informe del Govern USA sobre l'any 2.000.

34. Els problemes de la contaminació de l'aigua i la concentració en ciutats en "el món en l'any 2.000".

35. L'excepcional creixement de la població de Biscaia al segle XIX, concretat en la Ria de Bilbao.

36. La terrible situació higiènica i sanitària a la Ria de Bilbao a les acaballes del segle XIX.

37. Tres-centes mil tones a l'any de contaminants llençats a l'aire de la Ria de Bilbao el 1973.

Capítol 6è.: DEMONOLOGIA URBANA BASCA: ANGOIXA, ANÒMIA, ALIENACIÓ, INADAPTACIÓ, NO INTEGRACIÓ, CRISPACIÓ, RITUALISME, RETRAÏMENT,REBEL.LIÓ.

38. L'angoixa de Kevin Linch.

39. Anòmia i frustració anòmica.

40. Quatre respostes: innovació, ritualisme, retraïment i rebel.lió.

41. Contaminació psicologica i sociològica. Zones psicosociològicament insalubres.

Capítol 7è.: CRISI CULTURAL. EL COLAPSE DE LA SOCIETAT TRADICIONAL BASCA.

42. Novament l'anòmia: l'obsolescència sobrevinguda súbitament als esquemes de comportament.

43. Els problema dels valors.

44. El colapse de la societat tradicional basca.

Capítol 8è.: GUIPÚSCOA, UNA XARXA URBANA PROU EQUILIBRADA. BISCAIA, DESEQUILIBRADA. NAVARRA I ÀLAVA, MACROCEFÀLIQUES.

45. Una aproximació intuïtiva i grollera: el grau de dominació de les capitals sobre la segona ciutat de la província.

46. Vitòria acumula el 74% dels alavesos mentre que Sant Sebastià només n'acapara el 25% dels guipuscoans.

47. Mesures més afinades: jerarquització funcional, centralitat, etc. Guip

48. El desequilibri biscaí i les macrocefàlies alavesa i navarra.

Capítol 9è.: LA MAJORIA (MÉS DE LA MEITAT) DELS QUE PARLEN EUSKARA VIUEN EN LES CIUTATS.

49. La importància de l'euskara. 632.000 bascoparlants el 1975.

50. El retrocés de l'euskara a través dels segles.

51. Les àrees lingüístiques el 1975. 300.000 bascoparlants en municipis majors de 10.000 habitants.

PART SEGONA. LA CAUSA IMMEDIATA DE LA URBANITZACIÓ: LA RIUADA D'IMMIGRANTS.

Capítol 10è.: UN DE CADA DOS BASCOS ÉS UN IMMIGRANT.

52. Un milió i quart (1.248.607) d'immigrants.

53. Més de la meitat dels habitants de les ciutats basques són immigrants.

54. L'impacte de la immigració és encara més gran. Els fills dels immigrants i les piràmides d'edats.

55. El mètode dels saldos migratoris. De 470.000 a 560.000 immigrants en el període 1950-1975.

56. La riuada immigratòria sobre Bilbao i la seua zona fabril i minera en l'últim quart de segle XIX. Una quarta part d'immigrants entre els biscains de 1.900.

Capítol 11è.: LA PROCEDÈNCIA DELS IMMIGRANTS. GAIREBÉ MIG MILIÓ DE CASTELLANO-LLEONESOS, GALLECS I ASTURIANS DAVANT MENYS DE 70.000 ANDALUSOS.

57. La immigració interior: gairebé mig milió dels immigrants a Euskadi són bascos. Dos de cada cinc.

58. La majoria dels immigrants a Euskadi arriben del quadrant nordoest de la Península Ibèrica.

59. Un terç de bascos geogràficament dinàmics: 673.701 nascuts a Euskadi empadronats el 1975 fora del lloc on van nàixer.

60. Els "cognoms bascos" o els fills dels immigrants.

61. Hi ha dues comunitats a Euskadi?

Capitol 12è.: EL RITME DEL PROCÉS I LA SORPRESA DEL CENS DE 1981. ARA D'EUSKADI S'IMMIGRA.

62. Les coses com són fins que deixen de ser-ho.

63. La "culpa" de l'aturada no és del creixement vegetatiu.

64. Entre 1970 i 1975 el nombre de residents a Euskadi nascuts fora del seu territori augmenta en 70.000.

65. Període 1975-1981: d'Euskadi s'immigra.

PART TERCERA: LA CAUSA PROFUNDA: LA INDUSTRIALITZACIÓ.

Capítol 13è.: "A UN PANAL DE RICA MIEL...."

66. La riquesa d'Euskadi.

67. A Euskadi hi ha (i hi havia) més coses que a Espanya.

68. El mític indicador de la renda "per càpita": doblant la renda espanyola el 1955.

Capítol 14è.: CINDU-EUSKADI. LA CIUTAT INDUSTRIAL EUSKADI.

69. Mig milió de bascos treballen en la indústria el 1975 (majoria absoluta de la població activa).

70. La indústria també ostentava la majoria absoluta el 1975 en la generació del Producte Interior Brut d'Euskadi.

71. Un mapa definitiu: el de Pablo Becerra. Euskadi és una ciutat industrial.

72. CINDU-EUSKADI, la ciutat industrial Euskadi.

73. Industrialització i urbanització, dues eines conceptuals per explicar Euskadi.

Capítol 15è.: UN SEGLE RECIDIU: EL XIX A EUSKADI (O ARRELS I NERVIS AL VENT).

74. La difícil síntesi d'un període crucial.

75. L'inevitable miratge de la siderúrgia basca.

76. La mineria o la gran explotació colonial. La inserció d'Euskadi com a anella de la cadena imperialista mundial.

77. Una classe dues vegades nova a Euskadi: el proletariat industrial.

78. El peculiar "model" de la industralització guipuscoana.

79. Marina Mercant i Construcció Naval. Les seues relacions amb la mineria i la siderúrgia basques.

80. La gran cruïlla dels anys noranta del segle XIX: un gir decisiu i la integració de la gran burgesia industrial basca en el bloc de classes dominant de l'estat espanyol.

81. L'"altra" burgesia i l'"altre" proletariat a Euskadi. El primer nacionalisme basc.

82. Les guerres carlistes. "Jauntxos", masses populars i mediació. L'eco al PNB i l'"altre proletariat".

83. De cara al segle XX.

Capítol 16è.: 1901-1913: LA CONSOLIDACIÓ DE LA INDUSTRIALITZACIÓ BASCA I DEL SEU MODEL MONOPOLISTA I PROTECCIONISTA.

84. Una floració d'empreses industrials i la concentració empresarial.

85. Es reforça el caràcter monopolista del capitalisme basc i creix el pes de la burgesia bascoespaniolista en el bloc de classes dominant de l'Estat espanyol.

Capítol 17è.: AUGE I CRISI. 1914-1917.

86. Un riu d'or. Els beneficis de 1919 són els de 1910 multiplicats per cinquanta-sis.

87. L'empitjorament de la situació obrera i camperola. La vaga de 1917.

88. L'èxit electoral del nacionalisme basc, el "pucharazo" del PSOE i el seu pacte amb l'oligarquia bascoespanyolista.

89. La crisi de la postguerra mundial i l'ofensiva patronal.

90. La concentració del poder econòmic de l'ologarquia bascoespanyolista.

91. Euskadi continua el seu procés d'industrialització durant la dictadura de Primo de Rivera.

92. L'acumulació de crisi econòmica mundial i crisi política durant la República.

Capítol 18è.: UN PROCÉS CONTRADICTORI. LA INDÚSTRIA BASCA DURANT EL PERÍODE AUTÀRQUIC FRANQUISTA.

93. Vencent temptacions: les característiques d'aquest capítol.

94. Quan acaba aquest període? Ni el 1951 ni el 1953-54 ni el 1955-56. El 1959.

95. El peculiar assumpte de la indústria basca en la "Euskadi roigseparatista" i Confederació espanyola de 1936-37.

96. L'espectacular èxit de la indústria basca durant la resta de la guerra civil a partir de la conquesta franquista de Bilbao.

97. El tarannà i els plans amb els que la burgesia bascoespanyolista reprén el comandament de la indústria (i de la vida tota) d'Euskadi.

98. Tres fets condicionants de la indústria basca durant els anys quaranta: fam, corrupció i repressió.

99. Dos reviraments: 1945 i 1951. La influència de l'economia mundial.

100. L'evolució de la indústria basca 1939-1959: un conflicte entre l'ésser i la consciència.

101. Les tranformacions de l'economia basca induïdes per la industrialització durant el període autàrquic franquista. La seua expressió estadística.

Capítol 19è.: QUATRE "CATES" EN UN RACÓ PERILLÓS. L'ANY 1959.

102. L'any 1959: un procés de cent anys que canvia de signe.

103. Recuperar un tema: els Concerts Econòmics com a peça clau del puzzle basc.

104. El començament de la celèrica industrialització d'Àlava i Navarra i el factor dels Concerts Econòmics.

105. Les "condicions específiques" d'Euskadi. La sistemàtica repressió franquista i l'aparició d'ETA.

Capítol 20è.: DEU ANYS DECISIUS: 1960-1969. L'AUGE I LA INCUBACIÓ DE LES CRISIS.

106. El "miracle" econòmic espanyol, immigrants i turistes, plans i desenvolupament, stop and go, canvi social i industrialització: els anys seixanta a l'Estat espanyol.

107. El Producte Interior Brut d'Euskadi creix més depressa que l'espanyol. L'alavés i el navarrés més depressa que el biscaí i el guipuscoà.

108. Celèrica industrialització d'Àlava, nítida industrialització de Navarra. Juntes generen en 1969 el 25% del producte industrial d'Euskadi.

109. Àlava dobla la seua població activa industrial. Navarra l'augmenta en un 47%. Guipúscoa i Biscaia en un 27% i 16% respectivament.

110. La insufciciència del sistema de dominació durant els anys seixanta i les tres resistències: obrera, eclesial i d'ETA.

111. 1967-1969: el "model" fracassa, les crisis afloren i s'incuben, la repressió augmenta i la resistència basca també.

112. La importància estratègica de les pàgines anteriors per conèixer el present i per a la comprensió del "miracle econòmic" espanyol.

113. Una peculiaritat de la industrialització basca: el cooperativisme de Mondragon.

114. Una altra peculiaritat de la industrialització basca dels seixanta: el programa de promoció industrial de Navarra.

115. Un epitafi per als anys seixanta bascos: ells incubaren totes les crisis dels setanta i els vuitanta.

Capítol 21è.: EL TARDOFRANQUISME I 1973. PER QUI REPIQUEN LES CAMPANES.

116. Del procés de Burgos a l'atemptat a Carrero Blanco.

117. Novetat: el Producte Interior Brut d'Euskadi creix més espai que l'espanyol. Forta desacceleració navarra i alavesa i sosteniment biscaí.

118. La desacceleració del creixement industrial d'Euskadi.

119. Les inversions industrials a Euskadi començaren a disminuir abans de la crisi del petroli.

120. La penetració del capital estranger a Euskadi.

121. L'espectacular aparició d'una Navarra "diferent", punta de llança de la lluita obrera i de la resistència antifranquista.

Capítol 22è.: AGREUJAMENT-INTENSIFICACIÓ DE LA CRISI INDUSTRIAL BASCA EN LA METAMORFOSI DEL FRANQUISME (1973-1982).

122. Un procés decisiu: la proletarització/assaliarització induïda per la industrialització.

123. Els set jenets de l'Apocalipsi industrial basc: sobreacumulació, congestió, descapitalització, deseconomies, descontrol, infraterciarització, manca total de planificació.

124. El retrocés, la disminució de la renda total (-3%) i de la renda "per càpita" (-10%) d'Euskadi en el període 1973-1979.

125. La renda familiar disponible total d'Euskadi sota un 9% i la "per càpita" un 15% en el període 1973-1979.

126. Desembre de 1981. 269.1000 aturats a Euskadi. Un de cada quatre treballadors bascos (el 24,6%) a l'atur.

127. Per què la crisi? Tres factors per a una tesi: estructura industrial, relacions exteriors i vulnerabilitat decadent.

Capítol 23è.: LA CRISI ECONÒMICA, SOCIAL I POLÍTICA D'UNA CIUTAT INDUSTRIALANOMENADA EUSKADI.

128. La crisi sociopolítica d'Euskadi o un mapa diferent: PNB i Herri Batasuna, forces hegemòmiquesa Euskadi. I l'abstenció.

129. Un tema tabú: el 47% d'"independentistes" i "quasi independentistes" (61% segons altres comptes).

EPÍLEG DEL VOLUM I PRÒLEG DEL VOLUM II.

CONCLUSIONS PROVISIONALS: LA CRISI D'EUSKADI I EL DESTÍ DE L'ESTAT ESPANIOL.

Nota: el volum II no es publicà mai com a tal. Els seus materials van ser incorporats pels sociòlegs Margarita AYESTARAN i Justo de la Cueva a obres seues posteriors (vegeu els curricula d'ambdós). Per exemple, constitueixen el gruix del llibre L'Escisió del PNB. EA, HB, ETA i la deslegitimació de l'estat espanyol a Euskadi Sud.